Santuari del Corredor (Parc del Montnegre i el Corredor)

Dijous 26 de juny de 2012 decidim anar a passar el dia al Santuari del Corredor.
El Santuari es troba al mig del Parc del Montnegre i el Corredor. Entre les poblacions de Dosrius i Llinars del Vallés.

Un lloc a prop de casa i per tant sense obligació de matinar; als de casa els agrada molt la muntanya però no tant matinar.

Cap allà a les 10.30 sortim de casa direcció Dosrius.
Un cop a Dosrius agafem la B510 que va de Dosrius a Llinars, s'ha d'arribar a Llinars  i al poc trobem a ma dreta el desviament cap al Santuari del corredor (també es pot arribar anant a Llinars, s'agafa la mateixa carretera B510 i al final del poble trobem el desviament).

Després de 15 minuts per una carretera a trossos asfaltada i a trossos de terra (però perfectament accessible amb cotxe) i amb unes poques corbes arribem a l'aparcament de la zona de pícnic.

Primer de tot, esmorzar. Una ullada a la zona, per descobrir la zona de pícnic amb les taules totes alineades a l'ombra, els lavabos perfectament cuidats i grans zones planes on els nens poden córrer i jugar.

Decidim iniciar una petita excursió de 900 metres que porta fins al santuari i la Gran Plana que es troba darrera. Es pot accedir al Santuari amb cotxe per carretera asfaltada però decidim fer-ho a peu per un camí que passa pel mig del bosc i que resulta ser un passeig agradable pels nens; fins i tot el Pol va fer un bon troç a peu (la resta a coll del seu pare).

Sense grans esforços, en poc més d'un hora arribem a la gran explanada on es troba el Santuari. (L'Excursió es pot fer en molt menys però nosaltres anàvem al pas d'un nen de dos anys).

Tomb per veure el Santuari, però des de fora ja que es troba tancat per vacances i admirar la gran explanada amb tot d'arbres a la part superior que conviden a seure a passar el dia a la seva ombra.

   

Descobrim una altra excursió que es pot fer sortint des del Santuari (aproximadament 45 minuts); proposem tornar a la tardor per dinar a l'ombra dels pins i fer aqueta nova excursió. 

Iniciem L'excursió de baixada cap al cotxe per poder dinar a la zona de pícnic.

De baixada agafem el desvio que porta a un mirador amb unes excel·lents vistes totes verdes.

Continuem de baixada que ja comença a fer una mica de gana.

Arribem al cotxe. Agafem el dinar i ens instal·lem a la zona de pícnic.
Fins l'hora de dinar fem una partida al parxís i el Pol juga a l'oca amb L'autobús mentre mengem unes patates amb refrescos.

Per fi a arribat l'hora de dinar. Havia gana, en un moment ens ho hem menjat tot.

Després de fer una mica el mandra; fem unes quantes partides al uno; cosa rara algú es dedica a fer unes quantes trampes i crits. Finalment  guanya el papa.

Mentre unes es dediquen a fer-se videos...

... altres fan partit de futbol.







Com la calor apreta, no hi ha molta zona d'ombra per jugar i ja es mitja tarda, agafem el cotxe i cap a casa.

Hem passat un dia meravellós, la zona es perfecta però el millor de tot es que vam estar sols, completament sols. Tota la muntanya per nosaltres sols. Quina tranquil·litat.

Fonts del Llobregat - Castellar de n'Hug - La Pobla de Lillet

Dimarts dia 24 de juliol de 2012. El dimarts vam matinar ja que volíem anar a un lloc que, tot i estar força lluny, té un encant especial; les Fonts del Llobregat-Castellar de n'Hug-La Pobla de Lillet. En unes dos hores i mitja, amb parada per estirar cames inclosa, ens vam plantar a les Fonts de Llobregat, un paratge de gran bellesa.

Vam deixar el cotxe a l' aparcament de l' Hotel Les Fonts, enclavat al bell mig del bosc i, enfilant el camí d' Orriols, vam arribar a l' entrada del camí que porta fins a les Fonts no sense abans haver gaudit de la natura contemplant com un esquirol saltava entre les branques de dos arbres.

El camí que porta fins les Fonts està perfectament conservat i no ofereix cap tipus de dificultat. El paratge és impressionat i en un moment arribem fins al naixement del riu Llobregat, un espai natural d' incomparable bellesa, vaja, una d' aquelles coses que val la pena veure una i una altra vegada.

Tot seguit vam enfilar el camí de les Fonts que porta fins a la vila de Castellar de n' Hug, un petit poble, conegut pel seu concurs de gossos d' atura i per estar enclavat en un cingle, al bell mig de la natura. La vista d' aquest és insuperable, presidit, al fons, pel Pedraforca.

Vam fer una petita passejada, agafant energies amb un petit refrigeri; tot seguit ens vam apropar fins al Museu del Pastor i la singular caseta d' aquest, que va fer les delícies de Pol, Adrià i Noemí. Tot seguit, vam anar a dinar en una de les tauletes que es poden trobar a l ' entrada del camí que inicia el descens des de Castellar de n´Hug fins a les Fonts.

Vam dinar uns bons entrepans, doncs la gana ens perseguia, i el Pol, que trobava a faltar la seva migdiada, va aprofitar per dormir una bona estoneta. Mentrestant, el papes, l' Adrià i la Noemí vam jugar una d' aquells partides que fan història a l' UNO. El "zero blau de la Noemí " serà recordat per sempre.

Tot seguit ens vam apropar a una de les botigues del poble i vam comprar una coca de xocolata, formatge, mel, fuet i, com no podia ser d' una altra manera UN CROASSANT GEGANT. Després de la compra, vam començar a enfilar pel camí de les Fonts, de tornada cap el cotxe, no sense abans fer una paradeta, una vegada més, al naixement de Llobregat per devorar la coca de xocolata.

Una vegada al pàrquing de l´Hotel les Fonts vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a la Pobla de Lillet, un petit poble conegut pel seu pont de pedra del segle XIV,les seves esglésies romàniques, en concret, una de molt peculiar, de planta rodona, en un bon molt estat de conservació i pels seus escacs gegants vivents, que es representen l' agost amb motiu de la cel-lebració del conegut Open d' Escacs Pobla de Lillet. El geladet, com no podia ser d' una altra manera, va caure en una terrasseta. 

Finalment, prèvia parada tècnica en un petit parc, vam tornar cap a casa.

Al matí següent, la recompensa

Parc Forestal de Mataró

El dissabte 21 de juliol de 2012, a l'inici de les nostres vacances tots junts, vam decidir passar el dia al Parc Forestal de Mataró. Perfecte per trobar-se a prop de casa i així no hi havia obligació de matinar.

El camí es senzill, per l'autopista de Mataró (C-32) s'agafa la sortida de Mataró Oest i a la rotonda hem d'anar direcció Hospital de Mataró. Darrera l'Hospital es troba l'accés al parc. Nosaltres vam pujar per un camí de terra però de fàcil accés amb el cotxe.

Cap a les 12 ja estàvem al parc.

El Parc Forestal de Mataró és un parc amb diferents nivells dintre del Parc del Montnegre i Corredor.
Les vistes sobre el Maresme són extraordinàries. Es pot realitzar una petita excursió que dona la volta a tot el parc, bastant senzilla i accessible a tothom.

Per tot el parc hi han taules de pícnic. Un zona de jocs infantils i unes pistes de petanca, futbol i bàsquet fan que els nens gaudeixin de tot el parc.

El primer que vam fer va ser cercar una bona taula per esmorzar unes magdalenes que la Noemí i la Bea havíem fet el dia anterior. La veritat és que van triomfar.

Amb l'estomac ple vam decidir donar un tomb pel parc, va ser un passeig molt agradable.

Val la pena aturar-se una estona per contemplar les vistes.

Finalment vam trobar una taula a l'ombra (la calor era exagerada si estaves al sol) on ens vam instal.lar per dinar.
Primer una partida al parxís i per suposat als cotxes (el Pol no surt de casa sense ells), acabada la partida amb victòria de la Noemí vam dinar.

Partida de cartes mentre fem la migdiada i una estoneta al parc infantil perquè els nens juguin.

I tras un nou passeig agafem el cotxe cap a casa.

Berga - Font Negra

El diumenge 15 de juliol de 2012 com haviem d'anar ben aviat a Berga a recollir a l'Adrià perquè finalitzava la seva setmana al campus de Basquet; van localitzar un lloc idoni per passar el dia a la fresca. 

Aquest lloc és la Font Negra, a la Riera del Metge. Un paratge que es troba al costat de la carretera que va des de Berga a Rasos de Peguera, on pots trobar taules de pícnic, fonts, parc infantil, camins, algun pont que passa per damunt de la riera i una petita explanada on poder jugar.  

El lloc és perfecte per passar un dia a la fresca. La veritat es que no fa gens de calor i l'ambient és bastant fresc. 

Vam arribar d'hora i després de donar un petit volt per observar tota la zona on ens trobàvem vam poder escollir una bona taula a l'ombra (de taules hi han poques per tant val la pena matinar per escollir una bona taula on passar el dia).

Per passar l'estona fins a l'hora de dinar vam jugar al UNO mentre el petit de la casa s'entretenia amb els seus cotxes; tot i que van haver trampes i algun que altre enfado (la Noemí  és la mateixa tant si estem a casa com fora), vam passar una bona estona i vam riure. 

Després de dinar i de fer una mica el mandra, els nens (cosa rara) van descobrir un tros de la riera on es podien banyar (la seva capacitat per descobrir zones de bany perfectes als rius és asombrosa) i tot i que l'aigua estava gelada ells van disfrutar i fins i tot el Pol es va ficar una miqueta intentant seguir als seus germans. 

Com l'Adrià estava bastant cansat vam tornar aviat a casa però amb moltes ganes de repetir l'experiència. Tornarem... segur. Tornarem per gaudir més del lloc ja que es va fer curt, però després d'una setmana de campus no li podíem demanar més a l'Adrià; per tant queda pendent tornar un altre cop.

Val la pena fer els pocs quilometres que hi han entre Barcelona i Berga per passar un dia agradable, i veure com els nens gaudeixen.