Garrotxa

El primer dissabte del mes juny, després d'estar un parell de caps de setmana tancats a casa pels exàmens de finals de curs dels nens, vam poder fer una excursió. Quines ganes!!!!!

Destí: La Garrotxa; concretament La Fageda d'en Jordà, el Volcà de Santa Margarida i Santa Pau. Tot un dia on el temps va acompanyar, sol i calor durant tot el dia.

Primer destí: La Fageda d'en Jordà.

Explanada punt de sortida de les diverses rutes. 

Arribar a la Fageda es senzill. Des de Barcelona fins a Vic per la C-17, passat Vic continuem direcció Ripoll per agafar la C-37 direcció Manlleu, Torelló i Olot. Passem pels Túnels de Bracons i un cop creuat el poble de Les Preses arribem a Olot.
Travessem Olot direcció Santa Pau i un cop sortim d'Olot per la carretera que va a Santa Pau, al quilòmetre 4,  a ma esquerra trobem La Fageda, clarament indicada des de la carretera.




La Fageda d'en Jordà forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És una de les extensions de bosc de faigs més gran d'Europa. Es troba situat sobre una solada de lava que va emetre el Volcà Croscat, oferint un relleu accidental. Es troba a 550 metres d'altitud i amb unes condicions d'humitat perfecta pel fet que les roques volcàniques drenen l'aigua amb unes molt bones condicions.

Al principi de la Fageda trobem un monòlit dedicat a Joan Maragall que va escriure un poema sobre aquest indret tan especial.

El passeig és agradable i fàcil, per a totes les edats. Pots optar per fer el sender de Joan Maragall, que consta a fer la volta per la Fageda, excursió senzilla i curta; o bé pots optar per arribar fins al volcà de Santa Margarida i al Croscat.

Faigs de gran alçada

Nosaltres vam optar per la primera opció (després vam anar al volcà de Santa Margarida però  ens vam apropar amb el cotxe fins a la part de baix) més adequada pel Pol amb la intenció de tornar més endavant i fer la ruta llarga.

Part del camí, pla i senzill

La Noemí envoltada de faigs

El Pol no va parar de pujar i baixar dels troncs que trobava pel camí

L'Adrià escalant turons (perseguit en tot moment del Pol)

Un cop arribat a l'inici de la ruta, tornem al cotxe i un parell de quilòmetres més endavant, direcció Santa Pau, a ma dreta, trobem l'aparcament per la zona del Volcà de Santa Margarida.

Una part de la pujada fins al cràter

 La pujada fins al cràter es un passeig; fa una mica de pujada però es pot fer tranquil·lament en uns 30-40 minuts. Les vistes del cràter del volcà son increïbles.

El Volcà de Santa Margarida destaca pel seu ample cràter circular. Al centre del volcà trobem un prat extens on destaca al centre l'ermita de Santa Margarida, d'origen romànic.

Ermita de Santa Margarida

Vistes de l'ermita i del centre del cràter abans de baixar

Com ja era l'hora de dinar, vam decidir que era el millor lloc per recuperar forces. La zona del cràter es plana i permet perfectament seure al terra a descansar, dinar i és perfecte perquè els nens corrin i juguin una mica abans d'iniciar el descens; que al ser baixada es fa en un moment.

La Noemí no pot sortir de casa sense les seves llibretes

Mama, quina calor que fa!!!!!!

Arribat a la zona on teniem el cotxe, com encara era mitja tarda, abans de tornar a casa vam anar a donar una volta pel poble de Santa Pau.
Santa Pau és un poble petit on destaca el conjunt històric. Al centre de la vila, a la  part antiga, destaca el recinte medieval i l'església de Santa Maria, d'estil gòtic, amb el campanar de planta quadrada; església situada a la plaça Major; plaça fortificada, centre de la localitat i el millor punt per apreciar l'aspecte medieval de la vila.

Les cases estan integrades a la muralla

Església de Santa Pau

Plaça fortificada

Després de refrescar-nos amb un bon gelat, al cotxe cap a casa.









Felicitar des d'aquí al Pol que als seus tres anys va fer tota l'excursió caminant sense queixar-se en cap moment. Un CAMPIÓ

Tarragona

Per setmana santa, aprofitant els dies de festa, vam anar a visitar Tarragona.

Tarragona està situada a la costa del Mar Mediterrani i és  la capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

El Conjunt arqueològic de Tarraco (ciutat molt important durant l'època romana) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000.

La nostra visita es va centrar en el Circ Romà Pretori i l'amfiteatre.

Agafant forces amb un bon esmorzar. 

Però la primera parada va ser a l'aqüeducte de Les Ferreres o Pont del Diable. Punt de trobada amb els companys de visita i punt per esmorzar.

Vistes del Pont del Diable

L'Aqüeducte de Les Ferreres o Pont del Diable és un aqüeducte romà construït entre els costats del barranc dels Arcs que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tarraco. Data del segle I, època de l'emperador August i fou construït coincidint amb el creixement de la ciutat de Tarraco.
És un dels aqüeductes més monumental i més ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.

Un cop arribats a Tarragona (i després d'aconseguir aparcar el cotxe, cosa no gens fàcil per alguns lents) vam visitar el Circ Romà.

Vistes des de fora del Circ:

 

El Circ Romà era l'edifici destinat principalment a les curses de carruatges. La seva construcció data de finals del segle I dC i va estar en ús fins al segle IV dC.
És de planta allargada amb un dels extrems amb corba semicircular. La seva estructura s'ha conservat  dins de la estructura urbana actual però les restes avui recuperades de l'antic Circ romà representen una petita part de la construcció original.

Runes del Circ

Runes del Circ

La part de la corba ha estat objecte d'un important procés de recuperació. En aquest sector trobem tres arcs que formaven part de la façana monumental del Circ. De l'arc central surten unes escales  que permeten pujar a la part superior del Circ.

Volta superior

El Circ es va construir damunt de potents voltes de ciment que tenien una doble funció: eren la fonamentació sobre la qual es van construir les grades, les escales i la plataforma superior i on s'assentaven; i també servien de corredors interns.

Una cursa per la volta superior

Noemí, Maite, Adrià i Marina

La graderia i l'arena estaven separats per un mur de més de dos metres d'alçada, que tenia la funció de protegir els espectadors en el cas que es produís algun accident durant l'espectacle.

A partir del segle V l'estructura del circ va ser aprofitada per a noves construccions, quedant integrada dintre de la ciutat sense desaparèixer. Molts dels carrers i cases de l'àrea que ocupava el Circ deuen la seva forma actual a les restes sobre les quals es van edificar.

Vista del Circ des de dalt de la Torre del Pretori

La torre del Pretori, construcció romana del segle I dC, era una torre lateral que connectava els diferents nivells del conjunt monumental format pel circ, la plaça de la representació i el recinte de culte.

Finalitzada l'època romana, coneguda amb al nom de Castell del Rei, va ser utilitzat com a centre de reclusió  durant el segle XVII, convertint-se en la presó provincial de Tarragona a mitjans del segle XIX. Funció que va mantenir fins l'any 1953.
Des de 1939 fins 1945, més de 650 condemnats de mort van sortir d'aquesta presó per a ser afusellats en el Turó de l'Oliva, víctimes de la repressió franquista.

Es pot accedir a la torre des del Circ, accedint a les seves dues plantes. On es pot observar una maqueta de la ciuta de Tarraco.

I accedint a la part superior de la torre es pot contemplar unes vistes extraordinàries de la ciutat de Tarragona i de l'amfiteatre.

Vistes de l'amfiteatre des de la Torre del Pretori

Finalitzada la nostra primera visita vam arribar a l'amfiteatre.

L'amfiteatre estava dedicat als espectacles de lluita; lluita de gladiadors, amb feres. I en segons quines hores del dia es podien veure també espectacles atlètics  i altres tipus d'entreteniments.

La seva construcció data de finals del segle I dC i principis del segle IIdC. I està situat al costat del mar.

La planta de l'amfiteatre es el·líptica, trobant al centre l'arena, espai on es desenvolupaven tots els espectacles. Sota l'arena hi ha les fosses, que estaven cobertes de taulons de fusta. Al voltant de l'arena teniem les grades, on el públic contemplava l'espectacle. Les grades estaven dividides per classes socials. Actualment es conserva només una part de les grades.

Restes de l'amfiteatre

Restes de l'amfiteatre

Restes de l'amfiteatre

L'any 258 dC va ser cremat viu a l'arena de l'amfiteatre el bisbe de Tarragona. En commemoració d'aquest fet durant el segle VI es va construir una basílica visigòtica a l'arena. Al costat de la basílica es va situar un cementiri.

Durant el segle XII es va construir a sobre una església romànica de planta en creu llatina dedicada a santa Maria del Miracle; celebrant alguns enterraments en el petit cementiri.


Finalitzada la visita a l'amfiteatre vam anar a dinar que ja teníem molta gana.  El millor lloc a la platja. I després de dinar, tot i que l'aigua estava supergelada, alguns bojos van decidir fer un bany.

El Pol i les seves patates

Passeig per la nostra ciutat, Barcelona

Tot i que vivim a Barcelona, hi han moltes zones de la nostra ciutat que desconeixem. Si bé ens agrada molt sortir a descobrir zones noves, també ens agrada descobrir racons de Barcelona que fins ara no coneixíem o que simplement ens agrada visitar.

Una de les zones que vam visitar fa poc, el diumenge 24 de març, va ser el Casc Antic de Barcelona. La plaça del Rei,  la Catedral, la plaça de Sant Felip Neri i tots els seus voltants.

L'inici va ser a la parada de metro de Jaume I. Des d'aquí, primera parada Plaça del Rei, seu del Museu d'Història de Barcelona. La Plaça del Rei és un dels punts més emblemàtics del barri Gòtic. La plaça connecta amb la Catedral a través de la baixada de Santa Clara. A la plaça trobem el Saló del Tinell i la Capella de Santa Àgata. A la banda oest trobem el Palau del Lloctinent, edifici del segle XVI.

Aquest edifici va ser la nostra segona visita. El Palau és la seu de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó. Comunica amb el Saló del Tinell (de l'antic Palau Reial) a través de la porta de Sant Jordi.

A la porta està representat Sant Jordi amb el drac als seus peus i sobre el seu cap l'escut de les quatre barres del comtes de Barcelona i reis d'Aragó. També es poden llegir diferents textos en llatí, català i aragonès
El primer que destaca al accedir a l'edifici és el jardí amb porxos.
Actualment és la seu del Museu Frederic Marès.

Imatge d'una part del jardí

Sortint del Palau del Lloctinent vam arribar a la Catedral, accedint directament pel claustre; on vam poder gaudir de les oques.

Després d'un passeig pels carrers del barri Gòtic vam finalitzar l'excursió a la plaça de Sant Felip Neri.






On es troba l'església del mateix nom d'estil barroc. Al centre de la plaça trobem una font d'aigua amb una base octagonal.

Església de Sant Felip Neri

A la paret de l'església es poden veure els efectes de la metralla d'una bomba que va ser llançada per l'aviació del bàndol nacional durant la Guerra Civil. El 30 de  gener de 1938, l'artefacte va esclatar on ara hi ha la plaça i va provocar quaranta-dues víctimes mortals, la majoria nens que s'havien refugiat  al soterrani de l'església. Per l'explosió van quedar destruïdes totalment les cases de la plaça.

Placa que es troba a la pared de l'església explicant els fets del bombardeig

I finalment vam marxar a dinar, per continuar un altre dia.

Girona

Durant les vacances de Nadal vam decidir fer una escapada a Girona.

Girona, és la capital del Gironès, a 105 quilòmetres de Barcelona (aproximadament), una hora i mitja en cotxe.

No és la primera vegada que visitàvem Girona, vam passar un dia a les vacances de Nadal del 2010. Ens va enamorar i com no vam poder visitar-ho tot, vam decidir tornar.

Girona és una ciutat per on passen quatre rius: Ter, Galligants, Güell i Onyar. Sent aquest, el riu Onyar, el que separa el nucli antic i la part nova de la ciutat. A més aquest riu és el que ofereix la imatge més característica de la ciutat: les Cases d'Onyar. Cases construïdes sobre les antigues muralles fluvials durant el segle XVIII. Remodelades posteriorment, al segle XX, donant un to de color al riu: són cases de colors ocres, grocs i ataronjats.

Cases d'Onyar

De Girona destaca el barri vell, el call jueu, la catedral, l'església de Sant Feliu i molts més punts turístics importants de la ciutat. Però aquesta vegada nosaltres vam fer el Passeig de la Muralla.

El Passeig de la Muralla permet gaudir d'unes vistes de la ciutat de Girona extraordinàries. És un passeig que transcorre per les restes de les muralles que envoltaven a l'antiga ciutat.
Des de les muralles és poden contemplar les cases del Call amb els patis enjardinats i els horts; la Catedral, el teatre municipal, l'Ajuntament ... realment és pot contemplar tota la ciutat.

Nosaltres vam començar a la plaça de la Catedral, passant per davant del Banys Àrabs, pels Jardins de la Francesa i pels Jardins d'Alemanys. Tot i que el recorregut finalitza a la Plaça del General Mendoza als Jardins de la Muralla, només vam fer la meitat del recorregut. Vam finalitzar a la zona de la Universitat i del Convent de Sant Domènec.

 Imatges de diferents punts del Passeig.

Des d'aquí vam baixar fins a la zona del
Riu Onyar atravessant el Call.









Després de dinar vam fer una passejada per les paradetes de Nadal que hi havia al Pont de Pedra sobre el Riu Onyar i per la zona comercial del carrer de Santa Clara.

A darrera hora de la tarda, visita a la Catedral i al seu museu. Al Museu  és pot contemplar la Nau, el tresor i el Claustre de la Catedral i el Tapís de la Creació.
Al museu estan exposades col·leccions dedicades a l'art sacre i objectes litúrgics i d'orfebreria.

Com a l'hivern es fa de nit molt aviat vam tornar cap a casa.