Tot i que no disposem de molt temps lliure, quan les nostres obligacions ens ho permeten ens agrada agafar la motxilla i les botes per anar a gaudir de la muntanya; de tots aquells racons on val la pena passar una bona estona.

Totes les nostres sortides son senzilles i accessibles a tothom pel fet que els protagonistes principals d'aquestes son els nostres meravellosos reis de la casa.
Són excursions, visites i sortides senzilles, aptes per tothom.


viernes, 16 de agosto de 2013

Santa Fe de Montseny

Dilluns 12 d'agost, de vacances tots, vam intentar fugir una mica de la calor de Barcelona i sense anar molt lluny vam passar la tarda al Pantà de Santa Fe de Montseny.



El punt de sortida de l'excursió es troba a Can Casades, centre d'informació del Parc Natural del Montseny, situat al quilòmetre 20,9 de la carretera de Sant Celoni a Viladrau, BV-5114. L'únic petit inconvenient, que vam trobar nosaltres, es que els 20,9 quilòmetres de la carretera que arriba a Viladrau són de corbes. Es pot circular amb tranquil·litat per la carretera, que està en bones condicions, però son unes quantes corbes.

Arribats al punt de sortida i deixat el cotxe a la zona d'aparcament que es troba davant de Can Casades, vam inspeccionar la zona que es troba al voltant del Centre d'informació per tot seguit iniciar l'excursió.

Can Casades es una antiga casa modernista d'estiueig del principi del segle XX rehabilitada i reformada per la Diputació de Barcelona per convertir-la en Centre d'informació pels visitants.
Destaquen davant de la casa tres sequoies; arbres no freqüents a Catalunya, freqüents d'Amèrica,  i per això val la pena apropar-se a observar aquests gegants.


Els antics propietaris de Can Casades van planter les sequoies al jardí de casa. Poden arribar a viure prop de tres mil anys.
Al tronc, destaca la seva escorça tova, protegint-los del foc i plagues d'insectes.



Des de Can Casades surten varies rutes, nosaltres iniciem la ruta que ens porta al pantà de Santa Fe, donant la volta a l'embassament i tornant a Can Casades. Ruta senzilla i curta que ens va perfecte; es pot fer a un bon ritme en uns 45 minuts; nosaltres vam trigar una hora i quaranta-cinc minuts, amb parada per berenar i unes quantes parades per observar les pedres del camí.



La ruta està senyalitzada durant tot el camí i no té perduda.






Iniciem la ruta. A l'inici creuem la riera de Santa Fe per un pont de fusta.



El camí transcorre al costat de la riera tota l'estona podent observar l'aigua en qualsevol moment.



Contemplant salts d'aigua.



No triguem a arribar al pantà de Santa Fe. On, després de portar mitja hora caminant i llençant pedres a l'aigua, parem a berenar uns bons entrepans; mentre alguns continuen llençant pedres.



Amb l'estomac ple, continuem l'excursió per arribar a la pressa de l'embassament.




Una hora i deu minuts d'excursió, ja hem passat la pressa i enfilem el camí observant els enormes arbres (fagedes, freixes i pi roig) que ens acompanyen, vorejant el pantà, direcció Can Cadenes.





Comença a fer-se fosc, són les vuit del vespre, i tornem a trobar un pont de fusta per creuar un rierol.



Al final del recorregut (o al principi depenent per on iniciem l'excursió, es tracta d'un camí circular) trobem una gran pedra amb forma d'elefant on aprofitem per fer una paradeta.



Finalment, després de gairebé dues hores passem pel costat de l'hostal de Santa Fe






 i arribem a Can Casades.  Fi de l'excursió. Ha estat una tarda molt agradable i fresqueta.












No triguem a  agafar el cotxe i baixar cap a Sant Celoni, ja és de nit i tenim molta gana. Fem una parada en un mirador que trobem a la carretera, abans d'arribar a Sant Celoni, per descansar de les corbes i observar les meravelloses vistes.



Decidim sopar a Sant Celoni i finalment enfilem cap a casa.



lunes, 1 de julio de 2013

Rupit

Per passar una revetlla de Sant Joan diferent de la resta d'anys, aquest cop vam anar a passar tres dies a Rupit.


Rupit és un poble de la comarca d'Osona, a uns 100 quilòmetres de Barcelona. La forma d'arribar es senzilla: de Barcelona direcció Vic per la C17, i un cop a Vic agafem un tros de l'eix transversal, c-25, direcció Girona per enllaçar amb la C-153 que ens porta a Rupit.

Rupit és un poble declarat Conjunt Històric-Artístic, per la seva orografia i la seva conservació i qualitat de les edificacions.

Típic de Rupit és el Pont Penjant sobre la riera de Rupit, construït l'any 1945 i reconstruït totalment el 1994, conservant la seva estructura original. És un dels punts més atractius del poble.

Adrià i Noemí passant pel Pont Penjant. 


Destaca a Rupit els seus carrers empedrats i cases rústiques dels segles XVI i XVIII. Conservant el seu encant medieval.




Des de Rupit podem gaudir d'unes vistes extraordinàries de les Guilleries i el Montseny.

Punts d'interès turístic que trobem a Rupit és l'església romànica de Sant Joan de Fàbregues, el salt d'aigua de Sallent i l'Agullola (monument natural visible des de tota la cinglera).

Rupit és un poble petit que conserva tot el seu encant medieval amb els carrers empedrats  i les cases de pedres; lloc perfecte per descansar i desconnectar de l'estrès del dia a dia. Val la pena arribar i passar un bon dia.

Nosaltres vam fer l'excursió al salt d'aigua de Sallent.

Es tracta d'una excursió fàcil i accessible a tothom. De Rupit al salt de Sallent es triga uns 30 minuts caminant tranquil·lament. Nosaltres, com ens passa sempre, caminant al pas del petit de la casa i fent un munt d'aturades per contemplar totes les pedres del camí i, fins i tot, una granota que vam trobar en una pedra, vam trigar gairebé una hora i mitja.

El punt d'inici de l'excursió el trobem passada l'església de Sant Miquel, a la plaça major del poble. Hi ha un cartell indicatiu del punt d'inici.

Després de passar per sota d'una casa
Inici de l'excursió. Pas per sota d'una casa. 
deixem Rupit darrere


 i comencem  el camí.


El trajecte és suau amb petites baixades i pujades;



Hem d'observar totes les pedretes que trobem pel camí

Anar a poc a poc ens permet observar petits detalls.

 i com feia pocs dies que havia plogut vam trobar alguns bassals pel camí.



El trajecte es troba senyalitzat amb color groc,  fàcils de trobar i seguir.



Primera parada tècnica: font de la Pomareda, situada, més o menys, a la meitat del trajecte.



Recuperades les forces continuem per arribar finalment al Salt de Sallent.



El Salt de Sallent es troba a la cinglera del Collsacabra amb una caiguda d'uns 80 metres. Des de la cinglera també es pot observar l'Agullola de Rupit.

Uns metres més a dalt es troba el mirador del Salt on es poden contemplar unes vistes excepcionals, tant del Salt de Sallent com de tot l'entorn. Magnífic.
Salt de Sallent








Agullola


Hora de dinar. Mengem els entrepans i reposem forces per iniciar el camí de tornada.

Un cop de nou a Rupit un bon gelat (ens l'hem guanyat) i agafem el cotxe per anar al Càmping de Rupit.

No ens va donar temps a desfer les maletes que els nens ja estaven a la piscina refrescant-se, i això que l'aigua estava super freda.

La resta del cap de setmana va ser de descans i relax total al càmping. Piscina, pilota, passejades pel càmping i partides interminables a les cartes.

Adrià pel matí

Pol i els seus cotxes


Càmping Rupit


Pol i Josep Maria jugant una estona 


Una partida al disc

Passejada pel càmping

Continuem passejant

Descansant després de passejar

Que divertit!!!!
Partides a l'uno

Partides nocturnes al remigio


La revetlla de Sant Joan, com va ploure tota la tarda i feia molt fred, la vam passar al càmping. Els grans van llençar els petards sense cap por mentre el petit de la casa, que no es va voler apropar, jugava amb els seus cotxes. Ball i gelat al bar del càmping i a dormir.

Ball al bar del càmping




Dilluns vam gaudir de la piscina tot el matí i després de recollir totes les nostres coses vam anar a dinar a Rupit al restaurant  de l'hostal Estrella. Excel·lent menjar i millor atenció del personal.

Menjant cargols

El Pol va menjar cargols i li van agradar molt. 

Menjant cargols


Amb l'estomac ple i després de descansar una estona a la sala de jocs del restaurant vam agafar el cotxe i tornar cap a Barcelona.