Tot i que no disposem de molt temps lliure, quan les nostres obligacions ens ho permeten ens agrada agafar la motxilla i les botes per anar a gaudir de la muntanya; de tots aquells racons on val la pena passar una bona estona.

Totes les nostres sortides son senzilles i accessibles a tothom pel fet que els protagonistes principals d'aquestes son els nostres meravellosos reis de la casa.
Són excursions, visites i sortides senzilles, aptes per tothom.


lunes, 26 de noviembre de 2012

Fira del Bosc i la Terra - Vallgorguina

El 25 de novembre, per segon any consecutiu, no vam faltar a la cita de la Fira del Bosc i la Terra a Vallgorguina. 

Vallgorguina és un poble situat en una vall que es troba entre les serres del Montnegre i el Corredor. 





El darrer cap de setmana de novembre el poble celebra la Fira del Bosc i la Terra, on reviuen la Catalunya rural dels segles XVIII i XIX. Podem trobar paradetes amb objectes i processos d'elaboració artesanal; diversos tallers infantils i demostracions d'art i oficis: cistellers, forner, ferrer, filadora, herbolaris amb plantes medicinals, espelmes i sabons naturals (els nens van fer un taller d'espelmes), embotits artesanals...


Dintre de la Fira un dels punts més interessants és el xerrac de troncs. És una activitat molt interessant que demostra com es tallava la llenya quan no existien xerracs mecànics. Fent també una demostració de xerrac mecànic. 


Una mostra del que van fer amb el xerrac mecànic: 






La millor forma de començar el dia és amb un bon esmorzar. El primer que vam fer a la fira va ser menjar unes torrades amb botifarra i pernil. Boníssimes. 



















L'any que ve repetim, segur!!!!

Besalú - Castellfollit de la Roca


L'1 de novembre, dia de Tots Sants, vam anar a passar el dia a Besalú i Castellfollit de la Roca.

Besalú és una vila comtal medieval situada a la Garrotxa, Girona. Constitueix un dels nuclis medievals més importants de Catalunya.




El que més crida l'atenció de Besalú,    
és el seu pont romànic, punt d'accés a la ciutat. Es desconeix l'origen, tot i que durant el segle XI s'esmenta documentalment i d'aquesta època pot datar-se l'estructura bàsica. Inundacions i necessitats de defensa van obligar a  reformar-lo durant els segles posteriors.
A l'any 1939 va sofrir una voladura parcial, sent remodelat durant els anys seixanta del segle XX.




Una vegada travessat el magnific pont, ens trobem amb cases antigues, carrers porticats i el barri jueu, on destaca el Micvé (descobert el 1964) sala de banys de purificació. Aquest edifici es troba en el lloc on hi havia l'antiga plaça dels jueus i en l'emplaçament que va ocupar la Sinagoga.






Després d'una bona passejada pel centre de Besalú, vam trobar una zona tranquil.la al costat del riu on vam aprofitar per descansar i dinar; mentre alguns passaven l'estona llençant pedres al riu. 




De tornada a buscar el cotxe, vam passejar per les botigues del poble


























La tarda la vam passar a Castellfollit de la Roca



Es tracta d'un petit poble de la Garrotxa, molt a prop de Besalú, on destaca la seva cinglera basàltica. Una de les imatges més característiques del poble és el perfil de l'església i les cases penjant damunt de la cinglera basàltica.








Passejant pel barri vell, d'origen medieval,   
pots contemplar places i carrers estrets. 
La majoria de les cases són construïdes 
amb pedra volcànica. 










Al costat de la cinglera hi ha un magnífic mirador. 
Des d'on es pot contemplar una panoràmica espectacular de la zona. 





El mirador es troba al costat de l'Església de Sant Salvador. Edifici d'estil renaixentista tardà, amb un campanar de planta quadrada. 






Al costat de l'església surt un camí que baixa fins al Pont de Fusta sobre el riu Fluvià. Una petita excursió de 10 minuts (nosaltres vam trigar uns 20 minuts a pas del Pol) molt suau. Des del Pont de Fusta es pot contemplar el perfil del poble sobre la cinglera. 



















Després d'un llarg dia, cotxe i cap a Barcelona.

miércoles, 31 de octubre de 2012

FIRA DEL BOSC MEDIEVAL A CANYAMARS (DOSRIUS)

El diumenge 28 d'octubre van anar a passar el matí a la Fira del Bosc Medieval a Canyamars.


Es tracta de la 9a edició de la Fira del Bosc Medieval, que organitza l'Ajuntament de Dosrius a la zona de l'església i el carrer Major de Canyamars.

Una forma molt agradable de passar un matí de diumenge, passejant entre parades d'artesans, tallers de pa i oficis, jocs, activitats pels nens, animacions i contacontes ...

Aquí tenim als tres en una sessió de contacontes.













De totes les parades que vam trobar al mercat la que va tenir més d'èxit va ser una parada de llaminadures artesanals. Pels nens el millor de tot el dia.

Aquí tenim una prova:




sábado, 8 de septiembre de 2012

Fira del Càntir d'Argentona



El dia 5 d'agost per la tarda vam anar a passejar per la Fira del Càntir d'Argentona.

Argentona és un poble situat al costat de Mataró, per tant de fàcil accés per l'autopista del Maresme agafant l'enllaç a Mataró de la C-60 i la primera sortida és Argentona.

Aparcat el cotxe a la zona d'aparcament habilitada vam iniciar el agradable passeig per les paradetes de la Fira.

La Fira d'Argentona és una mostra internacional on artesans exposen i venen al públic la seva obra. La més granexposició de l'art i la cultura del fang del nostre país.

Les paradetes exposen un munt d'objectes de fang per la vida quotidiana (sucrers, salers, plats, estris de cuina ...) i per la decoració.

La fira fa també activitats per adults i nens. Una de les activitats que als nens els agrada més és el Taller de ceràmica al torn; on els petits de la casa acompanyats d'un monitor fan la seva obra d'art (gerros, pots ...).

L'Adrià i la Noemí van participar en aquest taller i tots dos van fer la seva obra: un pot pels llapis.







    

Mentre els germans grans feien el taller el Pol s'entretenia amb l'aigua de netejar-se les mans.


Resultat del taller:



Obra de la Noemí, pintat a casa.





Obra de l'Adrià (pendent de pintar).



La tarda va passar ràpidament i sense poder admirar tota la fira vam tornar cap a casa.

domingo, 29 de julio de 2012

Santuari del Corredor (Parc del Montnegre i el Corredor)


Dijous 26 de juny de 2012 decidim anar a passar el dia al Santuari del Corredor.
El Santuari es troba al mig del Parc del Montnegre i el Corredor. Entre les poblacions de Dosrius i Llinars del Vallés.

Un lloc a prop de casa i per tant sense obligació de matinar; als de casa els agrada molt la muntanya però no tant matinar.

Cap allà a les 10.30 sortim de casa direcció Dosrius.
Un cop a Dosrius agafem la B510 que va de Dosrius a Llinars, s'ha d'arribar a Llinars  i al poc trobem a ma dreta el desviament cap al Santuari del corredor (també es pot arribar anant a Llinars, s'agafa la mateixa carretera B510 i al final del poble trobem el desviament).

Després de 15 minuts per una carretera a trossos asfaltada i a trossos de terra (però perfectament accessible amb cotxe) i amb unes poques corbes arribem a l'aparcament de la zona de pícnic.

Primer de tot, esmorzar. Una ullada a la zona, per descobrir la zona de pícnic amb les taules totes alineades a l'ombra, els lavabos perfectament cuidats i grans zones planes on els nens poden córrer i jugar.




Decidim iniciar una petita excursió de 900 metres que porta fins al santuari i la Gran Plana que es troba darrera. Es pot accedir al Santuari amb cotxe per carretera asfaltada però decidim fer-ho a peu per un camí que passa pel mig del bosc i que resulta ser un passeig agradable pels nens; fins i tot el Pol va fer un bon troç a peu (la resta a coll del seu pare).



Sense grans esforços, en poc més d'un hora arribem a la gran explanada on es troba el Santuari. (L'Excursió es pot fer en molt menys però nosaltres anàvem al pas d'un nen de dos anys).



Tomb per veure el Santuari, però des de fora ja que es troba tancat per vacances i admirar la gran explanada amb tot d'arbres a la part superior que conviden a seure a passar el dia a la seva ombra.





   


Descobrim una altra excursió que es pot fer sortint des del Santuari (aproximadament 45 minuts); proposem tornar a la tardor per dinar a l'ombra dels pins i fer aqueta nova excursió. 

Iniciem L'excursió de baixada cap al cotxe per poder dinar a la zona de pícnic.

De baixada agafem el desvio que porta a un mirador amb unes excel·lents vistes totes verdes.



Continuem de baixada que ja comença a fer una mica de gana.

Arribem al cotxe. Agafem el dinar i ens instal·lem a la zona de pícnic.
Fins l'hora de dinar fem una partida al parxís i el Pol juga a l'oca amb L'autobús mentre mengem unes patates amb refrescos.

Per fi a arribat l'hora de dinar. Havia gana, en un moment ens ho hem menjat tot.

Després de fer una mica el mandra; fem unes quantes partides al uno; cosa rara algú es dedica a fer unes quantes trampes i crits. Finalment  guanya el papa.






Mentre unes es dediquen a fer-se videos...










... altres fan partit de futbol.







Com la calor apreta, no hi ha molta zona d'ombra per jugar i ja es mitja tarda, agafem el cotxe i cap a casa.

Hem passat un dia meravellós, la zona es perfecta però el millor de tot es que vam estar sols, completament sols. Tota la muntanya per nosaltres sols. Quina tranquil·litat.

jueves, 26 de julio de 2012

Fonts del Llobregat - Castellar de n'Hug - La Pobla de Lillet

Dimarts dia 24 de juliol de 2012. El dimarts vam matinar ja que volíem anar a un lloc que, tot i estar força lluny, té un encant especial; les Fonts del Llobregat-Castellar de n'Hug-La Pobla de Lillet. En unes dos hores i mitja, amb parada per estirar cames inclosa, ens vam plantar a les Fonts de Llobregat, un paratge de gran bellesa.



Vam deixar el cotxe a l' aparcament de l' Hotel Les Fonts, enclavat al bell mig del bosc i, enfilant el camí d' Orriols, vam arribar a l' entrada del camí que porta fins a les Fonts no sense abans haver gaudit de la natura contemplant com un esquirol saltava entre les branques de dos arbres.

El camí que porta fins les Fonts està perfectament conservat i no ofereix cap tipus de dificultat. El paratge és impressionat i en un moment arribem fins al naixement del riu Llobregat, un espai natural d' incomparable bellesa, vaja, una d' aquelles coses que val la pena veure una i una altra vegada.



Tot seguit vam enfilar el camí de les Fonts que porta fins a la vila de Castellar de n' Hug, un petit poble, conegut pel seu concurs de gossos d' atura i per estar enclavat en un cingle, al bell mig de la natura. La vista d' aquest és insuperable, presidit, al fons, pel Pedraforca.



Vam fer una petita passejada, agafant energies amb un petit refrigeri; tot seguit ens vam apropar fins al Museu del Pastor i la singular caseta d' aquest, que va fer les delícies de Pol, Adrià i Noemí. Tot seguit, vam anar a dinar en una de les tauletes que es poden trobar a l ' entrada del camí que inicia el descens des de Castellar de n´Hug fins a les Fonts.

Vam dinar uns bons entrepans, doncs la gana ens perseguia, i el Pol, que trobava a faltar la seva migdiada, va aprofitar per dormir una bona estoneta. Mentrestant, el papes, l' Adrià i la Noemí vam jugar una d' aquells partides que fan història a l' UNO. El "zero blau de la Noemí " serà recordat per sempre.



Tot seguit ens vam apropar a una de les botigues del poble i vam comprar una coca de xocolata, formatge, mel, fuet i, com no podia ser d' una altra manera UN CROASSANT GEGANT. Després de la compra, vam començar a enfilar pel camí de les Fonts, de tornada cap el cotxe, no sense abans fer una paradeta, una vegada més, al naixement de Llobregat per devorar la coca de xocolata.



Una vegada al pàrquing de l´Hotel les Fonts vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a la Pobla de Lillet, un petit poble conegut pel seu pont de pedra del segle XIV,les seves esglésies romàniques, en concret, una de molt peculiar, de planta rodona, en un bon molt estat de conservació i pels seus escacs gegants vivents, que es representen l' agost amb motiu de la cel-lebració del conegut Open d' Escacs Pobla de Lillet. El geladet, com no podia ser d' una altra manera, va caure en una terrasseta. 






Finalment, prèvia parada tècnica en un petit parc, vam tornar cap a casa.

Al matí següent, la recompensa