Natura en Familia: Santes Creus

Continuant amb la ruta del Císter, el dijous 22 d'agost sortim aviat de Barcelona per visitar el Monestir de Santes Creus.

Santes Creus es troba a la comarca de l'Alt Camp, a uns cent quilòmetres de Barcelona. Nosaltres vam arribar per l'autovia Barcelona-Lleida; a l'alçada d'Igualada agafem la C-37 fins El Pont d'Armentera on agafem la TP-2002 que ens porta fins a Santes Creus. (el recorregut el va decidir el gps, tot i que no va ser del nostre gust, la C-37 és una carretera estreta i amb moltes corves. Després vam veure que també es pot accedir perfectament per la part baixa, des de Vilafranca del Penedès es pot agafar l'autopista Barcelona-Lleida o la C-51 i enllaçar amb la TP-2003 que al passar per Vila-rodona enllaça amb la TP-2002 i ens porta a Santes Creus).

Arribats a Santes Creus i després de l'entrepà del matí per agafar forces ens dirigim al monestir.

El Monestir de Santes Creus, és l'únic dels tres que formen la ruta que es troba totalment deshabitat i per tant permet fer una visita completa a tot el recinte podent apreciar tota la construcció.

El moment de més esplendor del monestir va ser durant els segles XIII i XIV. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou el van escollir com a panteó convertint-se en protectors del monestir.

A l'església trobem les seves restes en dos monuments funeraris.

Tombes de Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou

Tomba de Pere el Gran

Monuments considerats obres cabdals del primer gòtic català. La tombà del rei Pere el Gran, considerat un dels reis més destacats de la Corona d'Aragó, s'ha mantingut intacta. És l'única tomba dels reis catalans medievals que no ha estat profanada. Cosa que no va succeir amb les tombes de Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou que si van ser obertes i profanades.

La visita al monestir s'inicia amb l'exhibició de l'audiovisual "El Món del Císter". S'exhibeix sobre les parets del monestir i explica la história i la forma de vida cistercenc. Una vegada finalitzat iniciem la visita guiada.

Primer accedim al Claustre.

Sempre trobem un lloc on treure els cotxes.

El Claustre és d'estil gòtic, ric en decoració i allunyat del preceptes de senzillesa i austeritat dels monjos cistercencs. A les parets destaquen les tombes de nobles de l'època que demanaven ser enterrats al monestir.

Tombes que es troben a les parets del Claustre

Capitells decorats

Claustre del Monestir

Al Claustre trobem el Templet del Lavabo, una edificació de planta hexagonal. Destaquen els arcs feixucs i els capitells amb decoracions vegetals. En el templet es troba una font circular que era on els monjos es rentaven les mans abans de dinar.

El Monestir té un altre claustre, el posterior, que comunica amb el principal a través del Parlador. Únic lloc del monestir on el monjos podien parlar entre ells.

La planta del claustre posterior es tropezoidal amb un seguit d'arcs i obertures la forma de les quals són testimoni de l'existència d'una planta superior. El claustre té un pati amb una petita font i vuit abres xiprers.

La visita continua per l'escriptori, o els monjos es dedicaven a la copia de manuscrits i la redacció de documents; la presó, que feia la funció de cel·les de càstig, i per la cuina.

Arribem al Palau Reial, construcció iniciada pel rei Pere el Gran i va ser acabada per Jaume el Just i Blanca d'Anjou. La seva estructura és la típica dels palaus de l'època medieval: un pati a cel obert, una escala d'accés i una galeria superior amb les estances al seu voltant.

Passem per les estances primitives, de les que només es poden observar restes, que segurament corresponen a les dependències monàstiques necesaries per establir l'assentament dels primers monjos.

La capella de la Trinitat, era la primitiva església durant els anys d'establiment a Santes Creus convertint-se amb els anys amb la capella de la infermeria, que es trobava al costat. Igual que el cementiri, que es troba just a la part de darrera de la Infermeria.

Al pis superior del claustre posterior, visitem el dormitori. Una sala espaiosa on els monjos dormien en comunitari sobre palla. Posteriorment es van començar a permetre les cel·les individuals.

Per finalitzar la visita, accedim a la sala capitular, una de les estances més importants de tot monestir, on els monjos es reunien amb l'abat per la lectura diària.

Finalment tras contemplar l'església finalitza la visita. Al sortir del monestir trobem la plaça de Sant Bernat Calbó. Plaça tancada per les edificacions del monestir i pel Portal de l'Assumpta, correspon a la mitja clausura del monestir. En la plaça es trobaven les dependències dels monjos jubilats, l'hostatgeria, l'hospital de pobre ...

Al mig trobem una font dedicada a l'abat sant Bernat Calbó.