Santes Creus

Continuant amb la ruta del Císter, el dijous 22 d'agost sortim aviat de Barcelona per visitar el Monestir de Santes Creus. 

Santes Creus es troba a la comarca de l'Alt Camp, a uns cent quilòmetres de Barcelona. Nosaltres vam arribar per l'autovia Barcelona-Lleida; a l'alçada d'Igualada agafem la C-37 fins El Pont d'Armentera on agafem la TP-2002 que ens porta fins a Santes Creus. (el recorregut el va decidir el gps, tot i que no va ser del nostre gust, la C-37 és una carretera estreta i amb moltes corves. Després vam veure que també es pot accedir perfectament per la part baixa, des de Vilafranca del Penedès es pot agafar l'autopista Barcelona-Lleida o la C-51 i enllaçar amb la TP-2003 que al passar per Vila-rodona enllaça amb la TP-2002 i ens porta a Santes Creus). 

Arribats a Santes Creus i després de l'entrepà del matí per agafar forces ens dirigim al monestir. 

El Monestir de Santes Creus, és l'únic dels tres que formen la ruta que es troba totalment deshabitat i per tant permet fer una visita completa a tot el recinte podent apreciar tota la construcció. 

El moment de més esplendor del monestir va ser durant els segles XIII i XIV. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou el van escollir com a panteó convertint-se en protectors del monestir. 

A l'església trobem les seves restes en dos monuments funeraris. 

Tombes de Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou

Tomba de Pere el Gran

Monuments considerats obres cabdals del primer gòtic català. La tombà del rei Pere el Gran, considerat un dels reis més destacats de la Corona d'Aragó, s'ha mantingut intacta. És l'única tomba dels reis catalans medievals que no ha estat profanada. Cosa que no va succeir amb les tombes de Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou que si van ser obertes i profanades. 

La visita al monestir s'inicia amb l'exhibició de l'audiovisual "El Món del Císter". S'exhibeix sobre les parets del monestir i explica la história i la forma de vida cistercenc. Una vegada finalitzat iniciem la visita guiada. 

Primer accedim al Claustre. 

Sempre trobem un lloc on treure els cotxes.

El Claustre és d'estil gòtic, ric en decoració i allunyat del preceptes de senzillesa i austeritat dels monjos cistercencs. A les parets destaquen les tombes de nobles de l'època que demanaven ser enterrats al monestir. 

Tombes que es troben a les parets del Claustre

Capitells decorats

Capitells decorats

Claustre del Monestir

Al Claustre trobem el Templet del Lavabo, una edificació de planta hexagonal. Destaquen els arcs feixucs i els capitells amb decoracions vegetals. En el templet es troba una font circular que era on els monjos es rentaven les mans abans de dinar. 

El Monestir té un altre claustre, el posterior, que comunica amb el principal a través del Parlador. Únic lloc del monestir on el monjos podien parlar entre ells. 

La planta del claustre posterior es tropezoidal amb un seguit d'arcs i obertures la forma de les quals són testimoni de l'existència d'una planta superior. El claustre té un pati amb una petita font i vuit abres xiprers. 

La visita continua per l'escriptori, o els monjos es dedicaven a la copia de manuscrits i la redacció de documents; la presó, que feia la funció de cel·les de càstig, i per la cuina. 

Arribem al Palau Reial, construcció iniciada pel rei Pere el Gran i va ser acabada per Jaume el Just i Blanca d'Anjou. La seva estructura és la típica dels palaus de l'època medieval: un pati a cel obert, una escala d'accés i una galeria superior  amb les estances al seu voltant. 

Passem per les estances primitives, de les que només es poden observar restes, que segurament corresponen a les dependències monàstiques necesaries per establir l'assentament dels primers monjos. 

La capella de la Trinitat, era la primitiva església durant els anys  d'establiment a Santes Creus convertint-se amb els anys amb la capella de la infermeria, que es trobava al costat. Igual que el cementiri, que es troba just a la part de darrera de la Infermeria.

Al pis superior del claustre posterior, visitem el dormitori.  Una sala espaiosa on els monjos dormien en comunitari sobre palla. Posteriorment es van començar a permetre les cel·les individuals. 

Per finalitzar la visita, accedim a la sala capitular, una de les estances més importants de tot monestir, on els monjos es reunien amb l'abat per la lectura diària. 

Finalment tras contemplar l'església finalitza la visita. Al sortir del  monestir trobem la plaça de Sant Bernat Calbó. Plaça tancada per les edificacions del monestir i pel Portal de l'Assumpta, correspon a la mitja clausura del monestir. En la plaça es trobaven les dependències  dels monjos jubilats, l'hostatgeria, l'hospital de pobre ... 

Al mig trobem una font dedicada a l'abat sant Bernat Calbó.

Portal de l'Assumpta. Porta d'entrada al recinte de Santes Creus.

Font dedicada a l'abat sant Bernat Calbó

Per la tarda decidim passejar una miqueta per Tarragona ciutat. Agafem la rambla nova fins al balcó del Mediterrani

Passejant per la Rambla

Monument als Castellers

Balcó del Mediterrani

i després d'un gelat cap a casa que ja toca. 

Tarragona

Per setmana santa, aprofitant els dies de festa, vam anar a visitar Tarragona.

Tarragona està situada a la costa del Mar Mediterrani i és  la capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

El Conjunt arqueològic de Tarraco (ciutat molt important durant l'època romana) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000.

La nostra visita es va centrar en el Circ Romà Pretori i l'amfiteatre.

Agafant forces amb un bon esmorzar. 

Però la primera parada va ser a l'aqüeducte de Les Ferreres o Pont del Diable. Punt de trobada amb els companys de visita i punt per esmorzar.

Vistes del Pont del Diable

L'Aqüeducte de Les Ferreres o Pont del Diable és un aqüeducte romà construït entre els costats del barranc dels Arcs que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tarraco. Data del segle I, època de l'emperador August i fou construït coincidint amb el creixement de la ciutat de Tarraco.
És un dels aqüeductes més monumental i més ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.

Un cop arribats a Tarragona (i després d'aconseguir aparcar el cotxe, cosa no gens fàcil per alguns lents) vam visitar el Circ Romà.

Vistes des de fora del Circ:

 

El Circ Romà era l'edifici destinat principalment a les curses de carruatges. La seva construcció data de finals del segle I dC i va estar en ús fins al segle IV dC.
És de planta allargada amb un dels extrems amb corba semicircular. La seva estructura s'ha conservat  dins de la estructura urbana actual però les restes avui recuperades de l'antic Circ romà representen una petita part de la construcció original.

Runes del Circ

Runes del Circ

La part de la corba ha estat objecte d'un important procés de recuperació. En aquest sector trobem tres arcs que formaven part de la façana monumental del Circ. De l'arc central surten unes escales  que permeten pujar a la part superior del Circ.

Volta superior

El Circ es va construir damunt de potents voltes de ciment que tenien una doble funció: eren la fonamentació sobre la qual es van construir les grades, les escales i la plataforma superior i on s'assentaven; i també servien de corredors interns.

Una cursa per la volta superior

Noemí, Maite, Adrià i Marina

La graderia i l'arena estaven separats per un mur de més de dos metres d'alçada, que tenia la funció de protegir els espectadors en el cas que es produís algun accident durant l'espectacle.

A partir del segle V l'estructura del circ va ser aprofitada per a noves construccions, quedant integrada dintre de la ciutat sense desaparèixer. Molts dels carrers i cases de l'àrea que ocupava el Circ deuen la seva forma actual a les restes sobre les quals es van edificar.

Vista del Circ des de dalt de la Torre del Pretori

La torre del Pretori, construcció romana del segle I dC, era una torre lateral que connectava els diferents nivells del conjunt monumental format pel circ, la plaça de la representació i el recinte de culte.

Finalitzada l'època romana, coneguda amb al nom de Castell del Rei, va ser utilitzat com a centre de reclusió  durant el segle XVII, convertint-se en la presó provincial de Tarragona a mitjans del segle XIX. Funció que va mantenir fins l'any 1953.
Des de 1939 fins 1945, més de 650 condemnats de mort van sortir d'aquesta presó per a ser afusellats en el Turó de l'Oliva, víctimes de la repressió franquista.

Es pot accedir a la torre des del Circ, accedint a les seves dues plantes. On es pot observar una maqueta de la ciuta de Tarraco.

I accedint a la part superior de la torre es pot contemplar unes vistes extraordinàries de la ciutat de Tarragona i de l'amfiteatre.

Vistes de l'amfiteatre des de la Torre del Pretori

Finalitzada la nostra primera visita vam arribar a l'amfiteatre.

L'amfiteatre estava dedicat als espectacles de lluita; lluita de gladiadors, amb feres. I en segons quines hores del dia es podien veure també espectacles atlètics  i altres tipus d'entreteniments.

La seva construcció data de finals del segle I dC i principis del segle IIdC. I està situat al costat del mar.

La planta de l'amfiteatre es el·líptica, trobant al centre l'arena, espai on es desenvolupaven tots els espectacles. Sota l'arena hi ha les fosses, que estaven cobertes de taulons de fusta. Al voltant de l'arena teniem les grades, on el públic contemplava l'espectacle. Les grades estaven dividides per classes socials. Actualment es conserva només una part de les grades.

Restes de l'amfiteatre

Restes de l'amfiteatre

Restes de l'amfiteatre

L'any 258 dC va ser cremat viu a l'arena de l'amfiteatre el bisbe de Tarragona. En commemoració d'aquest fet durant el segle VI es va construir una basílica visigòtica a l'arena. Al costat de la basílica es va situar un cementiri.

Durant el segle XII es va construir a sobre una església romànica de planta en creu llatina dedicada a santa Maria del Miracle; celebrant alguns enterraments en el petit cementiri.


Finalitzada la visita a l'amfiteatre vam anar a dinar que ja teníem molta gana.  El millor lloc a la platja. I després de dinar, tot i que l'aigua estava supergelada, alguns bojos van decidir fer un bany.

El Pol i les seves patates